Dos capitals, dues preguntes diferents
Continent: la casa en si
Parets, sostres, terres, instal·lacions, el que està fix. El seu capital respon a una sola pregunta: quant costaria reconstruir-la avui, amb materials i mà d'obra d'avui? Ni el que va costar, ni el que val al mercat.
Contingut: tot el que es mou
Mobles, roba, electrodomèstics, cuina muntada, llibres, eines. La regla del taulell: imagina la casa cap per avall — tot el que cauria és contingut. Sempre suma més del que un diu de memòria.
Per què el valor de compra enganya
En el preu que vas pagar hi va inclòs el terreny — i el terreny no es crema, no s'inunda i no s'assegura. En zones on el sòl pesa molt en el preu, assegurar per valor de compra o de mercat infla el capital del continent i pagues prima per res. L'error contrari és encara més car: assegurar pel que queda d'hipoteca, que és la mesura del teu deute amb el banc, no la de reconstruir casa teva. Reconstruir costa el que costa l'obra, deguis el que deguis.
La regla proporcional, en cristià
Si assegures la casa per la meitat del que costa reconstruir-la, l'asseguradora entén que només li has confiat la meitat del risc — i en un sinistre paga en aquesta mateixa proporció. No cal que la casa cremi sencera: és la trampa de la infraassegurança, que no es nota en els sinistres totals (que gairebé mai passen) sinó en els parcials (que passen cada setmana).
Com es fixen bé els capitals
- Continent: metres construïts per cost de construcció de la zona — el compte que fem amb tu en cinc minuts, no una xifra heretada de la pòlissa anterior.
- Contingut: passeig mental habitació per habitació, amb especial memòria per al que no es veu — armaris, trasters, la cuina muntada.
- Objectes de valor especial (joies, art, col·leccions): declarar-los a part, perquè les pòlisses els posen límits per objecte si no hi consten.
- Revaloració automàtica activada, perquè els capitals pugin sols amb els costos i la pòlissa no envelleixi.
- Després d'una reforma important, avisar: una cuina nova o una ampliació canvien les dues xifres.
El nostre paper
Quan ens arriba una pòlissa de fora per comparar, els capitals són el primer que mirem — abans que el preu, perquè una assegurança barata amb capitals curts no és barata: és petita. Porta-la i fem els dos comptes amb dades de casa teva; si està ben mesurada, t'ho diem i te la quedes. I la sobreassegurança també l'assenyalem: pagar prima per capital de més tampoc té premi, perquè l'asseguradora indemnitza el dany real.
Preguntes freqüents
El banc no fixa ja el capital amb la hipoteca?
El banc exigeix una assegurança de danys pel valor de taxació a efectes d'incendi — el seu interès és el deute. El teu interès és reconstruir i tornar a moblar casa teva. Són mesures diferents, i la pòlissa s'ha de mesurar amb la teva complint de passada l'exigència del banc.
Un pis també té continent, si l'edifici és de la comunitat?
Sí: dins del pis, terres, enrajolats, instal·lacions i reformes són continent teu, i la pòlissa de la comunitat cobreix el que és comú amb els seus propis límits. Coordinar les dues —sense forats ni duplicitats— és part de fixar bé el capital.
Com sé quant val el meu contingut sense tornar-me boig?
Amb un mètode, no amb memòria: repàs per habitacions, fotos del que és important i una xifra global realista. Les fotos, a més, valen or el dia del sinistre. Et guiem en el repàs quan fem la pòlissa — és més ràpid del que sembla.
I si em vaig passar assegurant de més?
La sobreassegurança no multiplica la indemnització: l'asseguradora paga el dany real com a màxim. Només encareix la prima. Si detectem capitals inflats —passa molt amb pòlisses antigues revalorades sense control— ho ajustem a la baixa i la prima ho agraeix.